És relativament petit, amb el dors i ales de color bru, la part ventral de tons més aviats grisos, i destaca una gran taca taronja que ocupa tot el pit, barbeta i part de la cara. Mascles i femelles presenten un mateix disseny, per tant no els podrem diferenciar. Té un bec fi, típic d’insectívors, de color fosc.

Pit-roig passant l’hivern a Siurana (E.P.)

Ja he comentat que el pit-roig és fàcilment identificable, però no sempre. Sovint, quan la gent observa un exemplar nascut fa poques setmanes no sap ben bé què té al davant.

Els joves tenen un to general tot marronós, amb el ventre més ocre, i observem a diferents parts del cos petites taques una mica ataronjades. A mesura que es fa gran, cada cop va presentant més clarament la taca al pit típica de l’espècie.

Jovenet de pit-roig (E.P.)

A Catalunya trobem pit-rojos tot l’any. En algunes zones és una espècie resident, a zones de major altitud es comporta com un ocell estival i a altres indrets el tenen només com a hivernant.

Al Camp de Tarragona hi ha moltes zones boscoses amb pit-rojos residents tot l’any, on els podem observar fàcilment. Alguns exemples podrien ser l’albereda de Santes Creus, els boscos de Riudecanyes o Siurana. A l’hivern el podem trobar a qualsevol lloc de les nostres comarques, doncs és quan arriba una gran quantitat d’ocells de la resta d’Europa però també alguns exemplars que es reprodueixen a zones més altes (com podria ser la Val d’Aran) i fan petites migracions fins a punts més litorals.

Durant els mesos més freds ocupen una gran varietat d’hàbitats, fins i tot deixant-se veure fàcilment a parcs urbans i jardins.

Pit-roig fotografiat prop del Niu de l’Àliga (E.P.)

Ens trobem davant d’una espècie eminentment insectívora que s’alimenta de petits invertebrats: aranyes, formigues, ...

Com és habitual en la majoria de moixons insectívors que passen l’hivern entre nosaltres, durant els mesos més freds quan manquen els invertebrats s’adapten a menjar també fruits i baies de diferents arbres i arbusts.

Durant l’hivern els trobarem també a parcs i jardins (E.P.)

Molt sovint la gent s’estranya de veure un pit-roig en forma de boleta de plomes. Els ocells quan fa molt fred espongen les seves plomes per tal de deixar entre les plomes i la pell una càmera d’aire que els protegirà del fred i, per tant, sembla que estiguin més grassonets.

És probablement un dels ocells més simpàtics dels parcs urbans, doncs ben sovint s’apropen a la gent per veure si els hi cau alguna cosa que puguin menjar. En alguns casos fins i tot acaben menjant de la teva mà.

És un ocell ben atrevit, podent-lo veure a menys d’un metre de nosaltres (E.P.)