L’arqueòleg Eudald Carbonell, vicepresident de la Fundaciópn Atapuerca, investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), pronunciarà el pregó de la Festa Major de la Canonja, en un acte que se celebrarà dissabte 11 d’agost, a les 20 h, al Castell de Masricart de la localitat.
Eudald Carbonell va ser el promotor de l’equip i del projecte científic que es desenvolupa des de l’IPHES al Barranc de la Boella, on aquest institut hi treballa de manera sistemàtica des de fa ja més d’una dècada, amb una excavació anual que enguany tindrà lloc al setembre, sota la codirecció de Palmira Saladié i Josep Vallverdú, arqueòlegs d’aquest centre de recerca. La primera va dur-se a terme el 2007, després que l’any 2006 una nova i forta torrentada posés al descobert restes de dents i defenses de mamut. Tot i així, se sap de l’existència d’aquest jaciment des de principis del segle XX, però no va ser fins l’any 1970 quan el va excavar per primera vegada l’arqueòleg Salvador Vilaseca; durant aquesta intervenció es van localitzar restes d’elefant, rinoceront, cavall, cérvol i eines de pedra.
La importància del jaciment
Les excavacions realitzades entre els anys 2007 i 2008 van confirmar la importància del jaciment, ja que es van localitzar noves restes de mamut (molars i defenses), així com restes d’hipopòtam, rinoceront, cérvol, cavall i diversos carnívors. Juntament amb aquesta fauna també es van trobar eines de sílex. Totes aquestes troballes s’han anat sumant a les d’anys posteriors i han convertit la Canonja en la seu de les proves materials de les primeres poblacions humanes de Catalunya, essent un indret de primer ordre per explicar l’evolució humana i els ecosistemes terrestres d’un període temporal anomenat la transició Pleistocè Mig, que cobreix l’interval que va de 960.000 a 650.000 anys abans d’ara.
Fons FEDER i turisme familiar
En paral·lel al treball científic i a la docència es promouen diferents iniciatives de socialització per apropar la ciència a la població, com l’acció “Mamut”, de creació i promoció de productes de tipus vivencial i educatiu vinculats a les troballes del Barranc de la Boella, amb el suport de l’Ajuntament de La Canonja, una de les localitats que integra la Xarxa de Municipis IPHES, creada aquest any. Es realitza en el marc del Projecte d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) TurisTIC en família, finançat al 50% pels fons europeus de desenvolupament regional FEDER i liderat per la Diputació de Tarragona que integra diverses institucions sòcies de la demarcació, entre les quals hi ha l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). L’objectiu d’aquesta iniciativa és generar competitivitat, creixement i nova ocupació directa i indirecta, convertint les destinacions turístiques de la Costa Daurada i de Terres de l’Ebre en referència innovadora global de turisme familiar.
El pregoner
Nascut a Ribes de Freser (Ripollès, 1953), Eudald Carbonell és prehistoriador i llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona (1976). Es va doctorar en geologia del Quaternari a la Universitat Pierre et Marie Curie Paris VI (1986) i en geografia i història a la Universitat de Barcelona (1988). Col·laborador del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), el 1988 es va incorporar com a professor a la Universitat Rovira i Virgili (fins al 1991), delegació de la Universitat de Barcelona a Tarragona, d'on és catedràtic de prehistòria des de 1999. Des d'aquesta institució va impulsar un equip d'investigació interdisciplinari que es va materialitzar en la creació de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) el 2004, i que va dirigir fins a 2015.
Ha realitzat nombroses excavacions en jaciments europeus i africans, entre les que destaquen les d'Atapuerca, des de 1978, sota la direcció d'Emiliano Aguirre, a qui va succeir el 1991 conjuntament amb José María Bermúdez de Castro i Juan Luis Arsuaga, i la del l'Abric Romaní, que dirigeix des de 1983. És patró fundador i vicepresident de la Fundació Atapuerca.
Les seves fites científiques més destacades són la creació d’un sistema d’anàlisi de la tecnologia prehistòrica anomenat “sistema lògic-analític” i l’estudi del poblament antic de la Península Ibèrica. Aquestes línies de treball l’han portat a desenvolupar un programa d’investigació multidisciplinari a la Sierra de Atapuerca (Burgos), les quals han contribuït a enriquir espectacularment el coneixement científic sobre la prehistòria i la paleoantropologia, especialment pel que fa a l’evolució de la tecnologia lítica que s’està trobant en aquest serralada, així com l’extraordinària població exhumada a la Sima de los Huesos (500.000 anys) i amb les restes de la Gran Dolina (800.000 anys) i de la Sima del Elefante (1.200.000 anys).
És autor d'un gran nombre de treballs i, precisament, un d’ells és l'article publicat a la revista Science, conjuntament amb altres membres de l'equip d'Atapuerca, amb el títol A Hominid from the Lower pléistocène of Atapuerca, Spain: posible Ancestor to Neanderthales and Modern Humanos (1997), on donava compta de la descoberta d’una nova espècie el 1994 a Gran Dolina, Homo antecessor, que amb una antiguitat de sobre 800.000 anys avançava en uns 300.000 anys el moment de l’arribada de les primeres poblacions homínides a Europa.
La tasca científica d’Eudald Carbonell té la seva continuïtat en la socialització del coneixement, i això passa per la difusió de les idees evolucionistes amb un pensament i una praxi social crítica. Carbonell, és un partidari fervent de la cultura com a mecanisme crític de formació intel·lectual per aconseguir que la societat humana sigui més justa, més lliure i més igualitària. Ho explica com autor o coautor de nombrosos llibres adreçats al públic en general en què exposa la seva visió de la condició humana, influïda per la seva formació de paleoantropòleg i per una ètica del progrés humà basada en el marxisme.
És professor distingit de la Universitat Rovira i Virgili (2003), membre del Capítol espanyol del Club de Roma i de l'Acadèmia de Ciències de Nova York. El 1997 li va ser concedit el premi Príncep d'Astúries en representació de l'equip d'Atapuerca. L'any 2000 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic, lliurada per la Generalitat de Catalunya, i el 2009 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Cultura de la mateixa institució.
