Quan va morir Franco parlàvem de 40 anys de dictadura, era el 20 de novembre de 1975; però el 27 de setembre d’aquell any a Espanya es van registrar els darrers afusellaments. Arreu del món van haver milions de veus que es manifestaven en contra del dictador i de les morts anunciades, fins i tot del Sant Pare, i res va fer canviar.

PERIODISME DIGITAL: La repressió policial exercida per la policia espanyola durant la jornada del referèndum tindrà una resposta massiva aquest 3 d’octubre. Organitzacions, entitats i sindicats han convocat per a aquest dimarts una aturada de país per protestar contra la “repressió i la vulneració de drets fonamentals”.

El 1930, Mohandas Gandhi iniciava la Marxa de la sal, una acció desobedient que va anar agrupant milers de persones amb la intenció final d'aconseguir la independència de l'Índia. Van recórrer 300 quilòmetres per arribar a l'Oceà Índic, on ell es va posar a recollir una mica de sal.

Comunicat

El portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, va fer ahir, a les portes de l’1-O, una roda de premsa francament aclaridora.

Que les catalanes i els catalans som estranys sense cap mena de dubte és una afirmació que té més que raó.

Me ha costado decidirme por un título adecuado para este artículo. Tenía claro que iba a ser el de una película lo que no está tan claro es el género: ¿terror o comedia? Porque en la Alcaldía de Salou impera dicha Ley. Una ley no escrita que, como Elia Kazan mostró en su film, está presente en cada rincón, se siente a cada paso e imposibilita el trabajo de Ciutadans y del resto de la oposición.

Sembla que a la Generalitat li costa una mica acabar d’engegar el negoci que abans es deia Barcelona World i ara es dirà, o no, Hard Rock Entertainment World o alguna cosa així.

Passi el que passi el dia 1 d’octubre (falten 2 dies!), a hores d’ara ja han perdut la batalla.

La setmana passada, mentre presentava «Visca la Terra i visca l’Anarquia» al Camp de l’Arpa, amb companys autors d’«Anarquisme i alliberament nacional» i «Per canviar-ho tot» en un acte-debat organitzat per l’Oca Negra, una noia feia una reflexió que fa dies que em fa pensar. Deia ella que es trobava com un estruç que havia viscut els darrers anys amb el cap sota terra, que com a anarquista havia participat en multitud de mobilitzacions i lluites però que la lluita nacional intentava no mirar-la ni veure-la per no preguntar-se coses i, sobretot, arribat l’actual moment, per no contestar-se què calia fer. Afegia, però, que tenia ben clar que calia treure el cap del terra i posicionar-se al costat del seu poble i del dret que aquest té a decidir-ho tot.