Gastem les energies justes a lamentar les covardies i les inhibicions dels qui, malgrat tot, encara confiàvem que estarien del costat de la democràcia i el dret a decidir. Esmercem-les totes a l’objectiu comú i noble que ens ha mogut tots aquests anys: construir la nova República Catalana.

Els dos equips ja fa segles que s’enfronten en el terreny de joc.

El proper dia 1 d’octubre ens esperen les urnes. Decidirem el nostre futur com a país i com a persones.

Comencem una setmana que amb total seguretat serà determinant per aconseguir la independència de Catalunya, o no, i obrir un procés constituent en què tot pugui construir-se de nou, o no. Per tant, del que passi aquests dies que venen en depèn que el règim del 79 esdevingui un mal record o continuï marcant la vida de la gent que viu en aquest tros dels Països Catalans.

Estic cansat de veure dia sí i dia també, publicacions o declaracions classificant la discapacitat com una malaltia. Res més lluny de la realitat.

Aturem el feixisme. No passaran!. No són crits emocionants entre gent que recorda un passat no tan recent, ni tan sols una exhumació de paraules enmig d'una trobada d'historiadors. És el que està passant i se sent en aquest moment a Catalunya, a places i carrers.

A mesura que passen els anys, tenim més abandonats una de les nostres riqueses com són els boscos i els camps de conreu de la comarca.

El 10 de juliol del 2010 una bona part de la Catalunya que se sent nació i vol exercir com a tal, va canviar la senyera per l’estelada. La sentencia del Tribunal Constitucional era la gota que feia vesar el got. L’estatut del 2006 va ser un intent, la darrera proposta del catalanisme polític progressista per tal d’oferir una nova relació Catalunya/Espanya o amb els altres pobles d’Espanya que amb el temps podria haver evolucionat en clau confederal.

No fa gaire temps, estaven en qüestió algunes de les llibertats nacionals d'aquest país. Ara, ho estan totes.

Vivim en una societat en la què la discriminació envers les dones suposa un fre a la igualtat i una pèrdua de capital humà. La discriminació cap a les dones impregna tots els sectors de la societat i limita la capacitat de totes les persones de viure en plena igualtat i llibertat.