Este mes dejamos atrás los dos primeros años de mandato y lo hacemos con la sensación de avanzar dando pasos hacia atrás.

L'alcalde Pere Granados (CiU) va tornar a enredar en el darrer Ple de l'Ajuntament de Salou celebrat el passat dimecres 5 de juliol. Aquest cop, es va mostrar al mateix temps favorable i contrari al referèndum previst per a l'1 d'octubre. Una contradicció flagrant i una mostra més d'incoherència política. Va votar en contra de la moció del Partit Popular que demanava rebutjar el referèndum independentista i es va negar a facilitar que els salouencs puguem votar.

Ens trobem a l’equador del mandat municipal 2015-2019. Han passat dos anys del pacte antinatural a Mont-roig del Camp entre PSC, PLAMIMO i ARA.

El proper 21 de juliol, el plenari municipal de l’Ajuntament de Tarragona debatrà una moció del Grup Municipal del PSC que, segons la nota de premsa que l'acompanya i les declaracions de la portaveu del Govern Municipal, Begoña Floria, pretén que Tarragona rebutgi «el referèndum il·legal» previst per l'1 d'octubre de 2017 i, per tant, esdevingui el cap i casal del «no» al procés independentista que està vivint aquest tros de país que és Catalunya, posant-ho tot tan difícil com sigui possible per tal que el poble de Catalunya –i dic «poble» perquè el cent per cent de la població que en anteriors comicis és cridada a votar- no puguem exercir el nostre dret a decidir entre si volem continuar dins del Regne d’Espanya en forma de comunitat autònoma, tal com ara, o bé volem construir una República Catalana que pugui fer el que li doni la gana un cop esdevingui independent: federar-se amb qui vulgui, mantenir-se soleta enmig del món o viatjar per la galàxia sense cordes que la subjectin enlloc.

L'altre dia llegíem la següent frase "Si vols veure l'arc de Sant Martí, has d'aguantar la pluja". Fa unes setmanes va ploure i molt a Cambrils. Ni una gota al carrer o a les rieres. Cap paraigüa a les mans però sí a les xarxes socials i a tots els mitjans de comunicació després de la trista i dolorosa notícia que, segons totes les investigacions, vincula l'expromotor del FIM Cambrils a una estafa piramidal. Va ploure tristesa al veure com el nom d'un projecte tan important, potent i únic al territori es veia tristament afectat per la mala gestió.

A la vida sovint t’has de mullar per alguna causa justa. Som persones, tenim consciència i valors. Ens mullem per algú a qui estimem, ens mullem per una fita política com el referèndum de l’1 d’octubre i el sí a la independència de Catalunya, i ens mullem pels altres quan creiem que els hem d’ajudar. Aquest diumenge, 9 de juliol, ens demanen que ens mullem. Se celebra a tota Catalunya el ‘Mulla’t per l’Esclerosi Múltiple’. A Valls ens solem mullar cada any, som gent de mullar-nos per les bones causes.

Va començar amb una guitarra d’Eric Clapton i va continuar com a propietària d’una de les col·leccions més importants del món d’objectes de valor commemoratius d’icones de la música, que exhibeix als seus locals de culte repartits per tot el món.

En el ple municipal de l’Ajuntament de Tarragona del passat 16 de juny de 2017, durant una estona vaig haver de sortir del Saló de Plens perquè hi ha coses que ni es poden ni cal aguantar. Com a exemple, les paraules-escombraria de la portaveu “socialista” del Govern, Begoña Floria, defensant l’exgerent de l’Empresa Municipal de Transports (EMT), Mario Cortés, que el grup de Ciutadans havia portat a la Fiscalia. El meu cos va reaccionar com ho fa quan necessita expulsar del seu interior quelcom que li produeix malestar o que li és tòxic. I vaig vomitar com un personatge qualssevol dels de Luis Martín Santo a “Tiempo de silencio”.

La Diputació de Tarragona s’ha adherit a la Declaració de Tarragona per un turisme sostenible i compartit. Una mostra més de la hipocresia i poca vergonya que es gasta en aquesta institució. Sense miraments. Ignorant per complet que la seva pràctica diària va diametralment en contra dels valors que pretén promoure el document aprovat.

Cuando los años pesan, y desgraciadamente mucho en la mayoría de los casos, no se trata de una buena señal. No me refiero a los años biológicos de los políticos, ¡líbreme el cielo!, sino a los años que estos dedican a lo que debería de ser entendido como un honor: servir a los ciudadanos para intentar mejorar y hacer más justa esta sociedad en la que vivimos.