Des d'avui fins al dia que votem, compartirem amb els ciutadans i ciutadanes els motius pels quals volem construir una República.

Mentre a la Part Alta de Tarragona continua obert el debat entre els que demanen que es reguli l’activitat nocturna perquè no volen soroll i els que reclamen que el cor neuràlgic de la ciutat bategui nit i dia, llegim la trista notícia que el Museum Cafè tanca portes.

«El POUM de Tarragona és intocable», «No el modificarem perquè va costar molt, vam estar molt de temps fent-lo, deu anys, i en va sortir un document de consens», «Tothom hi va votar a favor, excepte ICV que no hi va votar en contra sinó que es va abstenir», «No insisteixin més que no tocarem el POUM»... i tantes i tantes afirmacions que de cop i volta esdevenen mentides. Mentides que contradiuen les afirmacions anteriors, repetides i tornades a repetir per la boca del suposat regidor d’Urbanisme, Josep Maria Milà; la suposada hereva de la finca, Begoña Floria; i qui mana fins que li fotin la coça tot i que diu que es vol tornar a presentar, Ballesteros l'alcalde. Ens hi estan acostumant de tal manera, a les mentides, que aviat haurem de dir, quan es doni el cas -i de moment no es dóna massa-, quan facin una afirmació i en quaranta-hores no esdevingui mentida, que «Finalment, el Govern de la ciutat de Tarragona no ha dit una mentida.» Serà, però, un fet excepcional...

La cooperativa vinícola de Nulles està enguany de celebració.

Cambrils és sinònim de bona gastronomia, turisme de qualitat, destinació de sol i platja i oferta cultural. Però també de passió per la nàutica. Un sector econòmic consolidat pel qual el municipi aposta per tal d’expandir les seves potencialitats com a motor clau de creació de riquesa i ocupació. En definitiva, un món que contribueix a complementar la naturalesa i la realitat de la nostra ciutat.

En els últims anys i des del Grup Municipal del Partit Demòcrata hem comprovat i seguim comprovant de primera mà el mal estat de la nostra ciutat, dels nostres barris, de cada carrer i de cada equipament que en forma part. Hem escoltat veïns i veïnes, entitats i associacions de tots els indrets de Tarragona i tots ells coincideixen en un sentiment d’indignació envers l’actual gestió municipal a l’hora de donar resposta a les nombroses i eternes demandes.

Inesperadament, l’Ajuntament de Tarragona ha introduït elements d’incertesa en la gestió i utilització de les nostres platges -autèntics pulmons en una ciutat que té pocs parcs- en permetre el seu ús per al lloguer d’embarcacions amb i sense motor.

L’any passat vam recuperar la Mostra de Cultures, després de molts anys de no fer-se. En el seu moment ja vaig dir que la Mostra havia vingut per quedar-se, i aquest dissabte dia 6 de maig en tindrem una nova edició, amb més activitats i amb més participants.

Malauradament, massa sovint es veu la política cultural com un tema de menor importància respecte a les necessitats més urgents de les persones. No obstant això, és ben clar que la cultura també és una necessitat. La música, el teatre, la dansa... totes les disciplines artístiques són el motor del coneixement i de la creativitat. Per això, estimular-les és millorar la qualitat de vida de la ciutadania. Una ciutadania que tant pot exercir de públic com d'artista.

Quan la guerra i les bombes esdevenen l’escenari i la banda sonora de la quotidianitat, és més que comprensible que una persona arrisqui la seva vida i la de la seva família a la recerca d’un lloc que creu més segur. I la realitat és que mentre seguim permetent la vulneració de drets humans i sense garantir vies segures i legals, el Mediterrani cada cop es transforma més en un gran monstre bulímic, que no deixa d’engolir i engolir cossos: 3.771 persones desaparegudes i mortes l'any 2015; el 2016 el vam tancar amb 5.000; en aquests primers quatre mesos del 2017, n’han mort prop de 900.