Ahir, que era el Dia Internacional de la Democràcia (instaurat per l’Assemblea General de l’ONU el novembre del 2007).

Darrerament estan passant coses, passen moltes coses. I sense cap mena de dubte en passaran més. Aquest podria ser el resum del tros d'història que ens ha tocat viure de forma resumida i sense entrar en matèria, sempre vist pels ulls de qui en arribar a l'última pàgina del diari sovint, dia sí i dia també, acaba concloent que «avui no ha passat res».

Si algú de vostès es preguntava què passaria després de la Diada, després que un milió de persones sortissin al carrer a Barcelona, la resposta ahir va quedar aclarida. Enfangar-ho tot. Definitivament.

Una de les primers notícies d’aquest mes de setembre és que Telecinco i TV3 empataven en audiències durant el mes d’agost a un 10,1%. Aquesta informació ens ve a dir molt de que tenim al nostre voltant.

Sr. Poblet, ¿pondrá Vila-seca los locales municipales habituales a disposición de la deriva secesionista del 1 octubre?

Ahir a Catalunya van sortir al carrer (van tornar a sortir, de fet) un milió de persones. Un milió. Una allau de gent, una riuada. A vessar. Un milió de persones que reclamaven (tornaven a reclamar, de fet) que a Catalunya es pugui votar.

Em disculpareu per la extensió d’aquest article. L’arrel, que em motiva, a escriure l’esmentat, no és, cap altre més, del deixar constància de la meva preocupació pel poc interès emprat per la societat en un tema tan transcendental com és la integració. Qui em coneix, prou bé, sap perfectament, de que la meva preocupació ha esdevingut, esdevé i esdevindrà sempre que tothom pugui viure amb la major dignitat possible. Una dignitat de la qual som mereixedors tots i totes.

En aquest món d’avui en dia ja no necessitem miracles. Ja tenim les noves tecnologies que ens permeten poder comunicar-nos a l’instant amb l’altra banda del món. Només volem que tot sigui una mica més racional i humà. No ens calen tenir els supermercats oberts els diumenges per la tarda, perquè aquest dia que algú va crear per al repòs humà ha perdut la seva gràcia essencial i ja s’ha tornat una jornada normal com la resta de la setmana.

Jo no sé si a la impremta aquesta de Constantí que vigila la Guàrdia Civil s’hi estava imprimint o no material per al referèndum de l’1 d’octubre. Però no em negaran que és allò que una imatge val més que mil paraules.

Més professors a les escoles amb la clara voluntat de reforçar els centres amb major complexitat.