En aquestes darrers mesos he aconseguit estar absort del que passa la secció d’actualitat del Vendrell i comarca i m’ho he passat pipa pujant i baixant per altres seccions de la cròniques.

Som una família que sempre hem apostat per la sanitat pública, la seguretat pública i com no l’ensenyament públic. Jo també he pujat amb l’ensenyament públic i molt bé.

Somiar de vegades ens permet aprofundir en el pols de la societat fins a un punt equilibrat, racional, madur i dinàmic sense el qual és complex fer possible allò que sembla impossible.

Ens hem passat anys i panys venen les nostres aigües cristal·lines, les nostres platges iodades, les nostres vistes, però ens hem oblidat massa vegades del nostre interior que representa la part més contundent de la nostra economia.

La primavera del 2014 ens trucaven els alcaldes de la vall del Siurana explicant-nos la situació: els pantans de Siurana (12 Hm3) i Riudecanyes (5 Hm3) sobreeixint. El riu Siurana, sec.

Un dels temes que fa anys que es parla és el futur de la Fira del Vendrell que té lloc al voltant de Santa Teresa a mitjan del mes d’octubre.

Era l’any 1988 i jo exercia com a corresponsal del diari "Avui" quan algú de la redacció em van dir que l’arqueòleg Eudald Carbonell estava treballant a Tarragona i que fora bo que hi contactés perquè ens podia anar bé per obtenir notícies.

Una oportunitat immilorable per a protegir aquest espai de llitoral tarragoní i obrir-lo a tota la ciutadania

Amb el debat viu de la conveniència o no del parc Hard Rock, debat és un dir perquè la ciutadania no hem sigut consultats en la decisió de la seva instal·lació, el Nadal s'ha convertit en una mena de parc d'atraccions per a molta gent de casa nostra.

No volem trens gratis sinó trens que funcionin i ens permetin una mínima confiança en els seus horaris. Sinó com passa en molts casos has d’anar a l’estació a veure quan passarà la propera circulació.