Per començar he escollit un ocell força habitual però, a la vegada, ben desconegut per la gent no iniciada en el món dels moixons: la mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus).
Ens trobem davant d’un ocell ben inquiet, com és habitual en les mallerengues, que podrem identificar ben fàcilment gràcies a una ben visible cresta. És un animal amb el dors i ales de tons marronosos, les parts inferiors més aviat grises, com també ho és el cap. Podem observar, però, diferents zones pintades en negre: el collaret, la “barbeta”, una taca que surt de darrere de l’ull i acaba fent una forma de lletra “C” una mica angulosa i, finalment, a la cresta hi ha una barreja de negres i grisos. El bec és també negre.
La seva peculiar cresta ens en facilitarà molt la identificació
La mallerenga emplomallada es troba ben distribuïda al Camp de Tarragona, podent-la observar a una gran part del territori, exceptuant les zones amb menys arbrat.
Va molt vinculada a les zones forestals, amb una clara preferència pels boscos de pins que, tot sovint, comparteix amb la seva “cosina” mallerenga petita.
També la podem trobar amb facilitat fins i tot a parcs urbans, on salta d’arbre en arbre en busca d’aliment.
A Catalunya es pot observar aquesta espècie durant tot l’any, doncs és sedentària a la nostra regió.
Ocupa diferents tipus de boscos. En aquests cas es trobava a un bosc a la riba del Gaià, al Catllar.
La seva alimentació és força variada i també anirà canviant al llarg de l’any, a mesura que tingui més o menys disponibilitat d’alguns aliments.
Pot menjar diversos invertebrats, com aranyes i petits insectes que troba als troncs i fulles dels arbres, però també consumeix llavors de diferents tipus, que ben sovint emmagatzema per quan li costi més trobar menjar.
Els seus tons marrons i grisos fa que quedi força camuflada amb el seu entorn
Hem de mirar bé el nostre voltant, doncs fins i tot la veurem a parcs urbans
